El fenòmen dels "Informers"

Bona tarda bloggers! avui us volem parlar sobre un tema molt recent, els famosos “informers”. Per si algú no sap de que va la historia, un informer és una pàgina de Facebook  on la gent envia missatges privats a l’administrador de la pàgina i aquest els publica de forma anònima.

Fa exactament 10 dies, quatre alumnes de la UAB van tenir la idea de fer l’informer de la universitat, ja que  van veure un noi a la biblioteca que els havia cridat molt l’atenció i van pensar que aquesta seria una bona manera de trobar-lo o, que si algú tenia una intenció semblant, pogués localitzar la persona desitjada. La seva finalitat era i és servir com a plataforma intermediària per facilitar el contacte entre els estudiants. A partir d’aquí la resta d’universitats de Catalunya van copiar la idea i van fer el seu propi informer, però la cosa no es va quedar així, l’èxit d’aquestes pàgines de xafarderies va ser tal que, a dia d’avui, ja podem trobar informers d’instituts, pobles, discoteques, barris, gimnasos, sales d’estudi... Fins i tot a altres països com  Itàlia o Taiwan ja han començat a aparèixer pàgines semblants, inspirades en l’informer .

Un dels principals problemes dels informers és que s’han convertit en un lloc on poder insultar, o discriminar a la gent de forma anònima. Tot i que la majoria d’administradors d’aquestes pàgines adverteixen que no es van crear amb aquesta finalitat i que per tant, els missatges “passen un filtre” abans de ser publicats, s’ha donat més d’un cas on la persona destinatària del missatge s’ha sentit ofesa o atacada. També hi ha casos on el destinatari s’ha ofès, sobretot noies, per culpa de missatges amb un nivell de contingut sexual.

Aquest missatge extret de  “l’Informer de la URV” és un exemple del tipus de missatge que podria molestar o ofendre al seu destinatari:

"Desde hace mucho he querido escribirle una canción a alguien muy especial, estas rimas van dirigidas a la chica que me ha robado el corazón. Esta va para ti Andrea:

"Andreeeaaa estas más buena que una peraaaaaa,

Haces primero de picologia

quiero exprimirte como una mandarina

Tus mejillas melocoton

Me dejan a mi bien platanón

Y jugoso como el melón"
PD: la he titulado Andrea Tutti Frutti :P "

S’ha de dir però, que a la majoria d’informers predominen els missatges romàntics:

"Hola... no acostumbro a ser partidario de estas chorradas pero creo que es la única forma que me queda para conocer a la que creo que es la chica de mis sueños... Ella estudia primero de educaación en el M3 de tardes y estoy mas cerca de lo que te piensas... lo único que se es que se llama Marta y es muy delgadita y entre classe y classe siempre come un bocata... Necesito saber su nombre completo me gusta mucho... Gracias."

(extret de “l’Informer de la URV”)

També podem torbar comentaris d’estudiants que comparteixen el seu desacord amb algun tema de la Universitat:

"Benvolguts estudiants,

em complau fer aquest ecrit per manifestar la meva indignació pel  funcionament de la URV. Em sembla molt vergonyós que un exàmen fet el 18 de gener on a hores d'ara no sabem cap nota quan la recuperació és aquest divendres. Crec que tots estem molt cansats i tots tenim coses a fer com ells, però cal que ens facin encara anar més malament del que anem? tinc molta paciència però aquest me és horrible i sembla mentida que no sàpiguen el significat de la paraula "empatia". Ja que nosaltres entenem la seva posició, pero qui ens enten a nosaltres?

Atentament una futura pssicòloga molt cansada!"

(extret de “l’Informer de la URV”)

A causa dels problemes i les polèmiques que estan originant aquestes pàgines, els professors de molts instituts demanen que vigilin molt el contingut que es publica, ja que les conseqüències podrien ser greus, com per exemple el missatge que va deixar ahir un professor d’un institut de Gironella a l’informer corresponent de l’IES:

"Benvolgut informer, he aguantat uns quants dies però no puc més. Ets conscient de fins on arriba la teva broma? No sé ben bé que ets. Si ets AC, DB, HI, JK o Querétaro. Jo si que sé que sóc i no me n'amago: Salvador Cardona professor de l'institut preocupat per l'educació dels joves de Gironella.

T'escric a títol personal, no sóc cap representant de l'institut, Puc entendre les crítiques constructives cap al funcionament de l'intitut, puc entendre les rabietes infantils dels nens que volen pujar a l'ascenor o a les escales mecàniques del Corte Inglés, puc entendre que qui no es menja una rosca 'autoenvïi missatges d'amor,... Però el que no puc admetre és l'insult amb cobertura anònima. Has sentit parlar del bulling?

Saps que amb el teu invent estàs donant cobertura anònima a l'acusament personal entre adolescents? Saps la quantitat d'acusament facebookero que han de resoldre els pares amb l'ajuda de l'Institut? Saps com es pot capgirar tot això si hi ha la posibilitat d'escriure anonimament? Saps que algun dels meus alumnes es pot considerar atacat i presssionat per segons quins comentaris? Saps que aquesta pressió en alguns casos ha arribat al suïcidi? Podràs uportar aquesta culpa des de la teva posició de Déu anònim? aps que molts profesionals de l'educació es deixen hores i hores treballant a l'institut i a casa per l'educació dels jove de Gironella? Saps que ha fan amb molt de gust, molta professionalitat i amb condicionss de treball econòmiques minvants? Saps que estàs fomentant un estat d'odi dels alumnes cap als professors, cap al món educatiu? Sap que els feixites dels anys 30 es dedicaven a cremar llibres i qualsevol cosa que sonés a educació? Saps que estas fent una crida a que quatre bojos tirin ous, tomàquets, punxin rodes i ratllin cotxes, disparen amb pistole ni que siguin de joguina (amb metralletes als EUA), als centres escolars? El feixisme té això: els dels despatxos, amagats, agiten les masses amb misatges demagògics, i... quatre ignorantss actuen. No ens podem amagar darrere de l'anonimat. Si algú té una opinió l'ha de mostrar valentament amb el seu nom."

Fins i tot  la UAB ha deixat un avís al moodle de la universitat advertint als alumnes.

El passat 22 de gener, el diari La Vanguardia va publicar un article parlant sobre el "boom" que han causat els informers i es va centrar principalment amb el de la UAB, ja que, com hem dit anteriorment, va ser el primer que es va crear. En aquest article les pròpies creadores de la pàgina reconeixen que se'ls ha escapat de les mans.

De moment, el trànsit de missatges continua persistint, el nombre de seguidors va augmentant dia a dia, alguns estudiants han agrait a les creadores de la pàgina de la UAB la creació de l'informer, ja que s'han conegut a través d'ell, i que encara no s'hi hagi atrevit ho podrà fer en persona, oblidant l'anonimat, ala festa oficial que estan organitzant pel dia 31 de gener a la sala Apolo de Barcelona, segons diuen, amb grans sorpreses.

A continuació us deixem quatre links on podeu trobar més informació sobre els informers:

http://www.lavanguardia.com/encatala/20130122/54362238498/informer-uab-facebook.html

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/fenomen-informer-facebook-universitats-catalanes-2298917

http://www.huffingtonpost.es/2013/01/22/informer-en-launiversida_n_2526814.html

http://www.uinformer.com/ 

Moltes gràcies per les vostres visites i esperem impacients els vostres comentaris i opinions!!

Com funciona la ment dels adolescents?

Bona tarda estimats bloggers! avui volem parlar-vos de com funciona la ment dels adolescents.

L’adolescència és una etapa de la vida que va dels 12 als 17 anys aproximadament. Es subdivideix en 3 etapes: la primera adolescència, que va dels 12 als 14 anys, l’adolescència mitjana, dels 15 als 17, i finalment l’adolescència final, majors de 18 anys.

Sempre s’ha dit que l’adolescència és el punt  més complicat en la vida d’una persona i ara us explicarem el perquè.

La ment d’un adolescent està influenciada per molts agents, com per exemple el creixement i desenvolupament del cos, el propi procés de maduració, la família, els amics... Tots aquests agents marcaran, en un futur, la personalitat adulta de l’adolescent.

Com hem dit anteriorment, l’adolescència està formada per tres etapes que explicarem a continuació:

• La ment en la primera adolescència (12-14 anys)

Normalment, aquests adolescents ja estan al principi de la pubertat, que és la manifestació somàtica ( a nivell del cos) que defineix el principi de l’adolescència.

- Aspectes cognitius: es perfecciona l’expressió verbal amb relació a edats anteriors, apareix l’humor cíclic, és a dir, passen de la tristesa a l’eufòria molt ràpidament i de forma exagerada... Aquest canvis d’humor poden provocar que l’adolescent no tingui consciència del que fa i, per tant sorgeixin conductes de risc com per exemple conduir una moto sense casc.ç

- Vivència de la pròpia imatge: es tornen “maniàtics” amb el seu aspecte físic, volen roba de marca i anar a la moda, es preocupen per tenir el cos perfecte ( estar musculats, prims...), és l’època dels “piercings”, el cabell llarg... tot això es conseqüència d’una crisis d’identitat.

- Afectivitat: disminueix l’expressió d’afecte cap a la família, mostren menys estimació. Poden arribar a fer-se difícils i aspres en el tracte.

- Sociabilitat: tendeixen a relacionar-se amb adolescents del mateix sexe i, després, a poc a poc, amb els del sexe contrari.

• La ment en l’adolescència mitjana (15-17 anys)

En aquests adolescents ja estan consolidats els canvis, tant físics com psíquics, corresponents a la pubertat, havent assolit ja el seu desenvolupament adult, directament observable en l’anatomia genital.

- Aspectes cognitius: perfeccionament del pensament abstracte i de les habilitats tant manuals com mentals, augment del seu interès per educar-se adequadament per al seu futur professional, augment de la seva capacitat per distingir i discriminar entre el que esta bé, el que és acceptable, i el que està malament o és perjudicial.

- Afectivitat: aparició d’episodis de tristesa, de sentir-se desgraciats, que poden desembocar en depressió. D’altra banda, també poden ser preocupants els episodis d’eufòria ja que poden provocar la pèrdua del sentit del perill.

- Sociabilitat: Augmenta el seu interès per les persones del sexe contrari, amb inclinació a intimar i mostrar estima alhora que es va consolidant la independència dels pares.

• La ment en l’adolescència final (majors de 18 anys)

Podem destacar dos esdeveniments ja més propis dels adults que dels adolescents: la majoria d’edat i el dret a vot. L’homenet s‘ha fet home, preocupat per obrir-se pas professionalment en una societat on no és fàcil tenir facilitats.

L’adult tracta d’assentar les bases per, en el seu dia, prosseguir la imparable cadena de la vida, formant una família a l’edat òptima per donar i rebre amor i tenir descendència.

Per acabar us deixem dos links on podeu trovar més informació sobre aquest tema.

-          http://depsicologia.com/aclarando-la-complicada-mente-adolescente/

-          http://html.rincondelvago.com/adolescencia_1.html

Gràcies per visitar-nos i no cal dir que esperem els vostres comentaris!!

L' era digital porta noves eines: PD i PDI

Bon dia estimats visitats, avui us volem parlar d’una de les eines revolucionaries que va portar l' era digital a les aules de les nostres escoles: la pissarra digital i la pissarra digital interactiva.

Aquesta pissarra, a primera vista, comparteix una semblança amb les pissarres de “Vileda”, però gràcies a uns sensors situats al marc, un projector i un ordinador fa que les possibilitats d’ensenyament i aprenentatge es multipliquin.

Voldríem explicar-vos la diferencia entre aquestes dues eines citades, ja que potser no coneixeu que vol dir això de “interactiva”. Doncs mireu, totes dues necessiten per al seu funcionament  un projector i un ordinador, tots dos connectats. Ara es hora de saber quina es la diferencia que aporta la interactiva a la PDI (Pissarra Interactiva Digital): la pissarra digital simple(PD) no aporta interactivitat a l’acció educativa ja que només s’encarrega de projectar els continguts que es visualitzen en l’ordinador en unes dimensions més grans per tal de fer que un col·lectiu de persones, puguin veure a l’hora allò que volem ensenyar  o explicar (podem entendre-ho també com un simple projector). D’aquesta manera, no es necessària la presencia de la “pissarra” digital equipada, ja que es poden projectar coses directament sobre qualsevol superfície plana. Suposo que ara mes o menys ja sabeu on es troba la diferencia, no? A LA PISSARRA! Si, es clar, la pissarra digital es un element imprescindible per a que es doni aquesta “interactivitat” de la que tant es parla actualment. I es que les PDI disposa d’un panell, anomenat pissarra, que disposa al seu marc, uns sensors que faciliten la captació dels moviments sobre la superfície on es projecten les imatges. D’aquesta manera, aquests sensors ens permeten- sense oblidar el tipus de software que utilitza la PDI- interactuar amb les imatges que presentem, amb textos, amb elements d’Internet (aquest es un altre fet que caracteritza aquesta nova eina digital), entre d’altres, i permet captar millor l’atenció dels receptors, a més de fer-los amb diverses activitats, intèrprets i protagonistes de la classe, el col·lectiu, etcètera, de persones que es troben davant d’aquest nou objecte d’ensenyament i aprenentatge.

Finalment, esperem que hàgiu entres que son les PD i les PDI i que tots aquells que ens llegiu i teniu la oportunitat de treballar amb eines com aquestes, les utilitzeu ja que mereixen molt la pena i proporcionen dinamisme a les classes i presentacions sense perdre receptors.

Us deixem dos vídeos que hem cregut molt interessants on, en un d’ells s’explica la diferencia entre aquestes dues pissarres digitals, i en l’altre podreu veure les possibilitats que presenta la utilització de les pissarres digitals interactives.

A més a més, volem recordar-vos, que el nostre projecte final va consistir en la realització d'una activitat programada amb una d'aquestes eines que esperem que us sigui d'utilitat.

Activitats

Com aquest blog tracta sobre la ment humana i el seu funcionament, us volem mostrar una pagina que conte unes activitats senzilles de memòria, càlcul i d'altres, per exercitar i millorar la nostra capacitat cognitiva.

                      
Enllaç: http://www.madridsalud.es/interactivos/memoria/memoria_menu2.php

Bon any nou!!!

Per començar aquest 2013 aquí us deixem l'enllaç d'un blog força interessant que parla de com educar, com eduquem i de diferents experiències educatives  narrades per un pedagog que es dedica a la docència.

Esperem que sigui del vostre interès.

Blog: Ser per educar

Actualitat

Bon nadal a tots els que ens seguiu!! Com porteu les vacances? 

Avui us portem un article d’actualitat relacionat amb la televisió, amb el que pretenem informar i fer-vos pensar una mica també en els programes que presentem als nostres petits. Farem servir com exemple un article publicat darrerament en una pàgina de curiositats anomenada "nosabesnada".

Des de sempre s’ha parlat molt de la programació destinada als infants i de com ha de ser aquesta, de la mateixa manera que s’ha discutit i parlat molt sobre els valors que hauria d’inculcar i ensenyar.

Qui no ha gaudit mai d’una bona tarda de relax davant del televisor, disposat a veure alguna bona pel·lícula o sèrie? Què passa, però, quan fem això amb els nostres fills o amb la canalla? Per començar hem de tenir en compte que la televisió, a través de la seva programació, té tot el poder de crear valors, models de convivència, estereotips socials i actituds , però aquests no sempre es corresponen amb la realitat. Moltes vegades, com a germans grans o potser també com a tiets, recorrem ràpidament a la tele quan tenim coses a fer i no podem dedicar-nos als nens, provant així, pot ser, de guanyar temps; és diguéssim, com una manera fàcil de distreure’ls i de fer-los contents i contentes. En cas que inevitablement fem això, hauríem de controlar els programes que fan en aquell moment concret, buscant el que més s’adeqüi a allò que volem que el nen vegi i és adequat per a ell.

En lloc d’això us proposem presentar-los activitats com la lectura, per exemple. Un bon lector llegeix des que és ben petit; un hàbit tan senzill com podria ser aquest crea iniciativa pròpia en el nen, a més d’ensenyar-los a redactar, fer que minvin les seves faltes d’ortografia i dispara la seva imaginació.

Volem recordar-vos també que, grans o petits, no hi ha res com sortir al carrer, rodejar-se d’amics i interactuar amb el món, així que aprofiteu aquestes festes per passar-les en família i ompliu-les de bons moments. Us adjuntem l’article que ha donat lloc a aquest petit post:

No sabes nada: Article

BON NADAL BLOGGERS