Bon nadal a tots els que ens seguiu!! Com porteu les vacances?
Avui us portem un article d’actualitat relacionat amb la televisió, amb el que pretenem informar i fer-vos pensar una mica també en els programes que presentem als nostres petits. Farem servir com exemple un article publicat darrerament en una pàgina de curiositats anomenada "nosabesnada".
Des de sempre s’ha parlat molt de la programació destinada als infants i de com ha de ser aquesta, de la mateixa manera que s’ha discutit i parlat molt sobre els valors que hauria d’inculcar i ensenyar.
Qui no ha gaudit mai d’una bona tarda de relax davant del televisor, disposat a veure alguna bona pel·lícula o sèrie? Què passa, però, quan fem això amb els nostres fills o amb la canalla? Per començar hem de tenir en compte que la televisió, a través de la seva programació, té tot el poder de crear valors, models de convivència, estereotips socials i actituds , però aquests no sempre es corresponen amb la realitat. Moltes vegades, com a germans grans o potser també com a tiets, recorrem ràpidament a la tele quan tenim coses a fer i no podem dedicar-nos als nens, provant així, pot ser, de guanyar temps; és diguéssim, com una manera fàcil de distreure’ls i de fer-los contents i contentes. En cas que inevitablement fem això, hauríem de controlar els programes que fan en aquell moment concret, buscant el que més s’adeqüi a allò que volem que el nen vegi i és adequat per a ell.
En lloc d’això us proposem presentar-los activitats com la lectura, per exemple. Un bon lector llegeix des que és ben petit; un hàbit tan senzill com podria ser aquest crea iniciativa pròpia en el nen, a més d’ensenyar-los a redactar, fer que minvin les seves faltes d’ortografia i dispara la seva imaginació.
Volem recordar-vos també que, grans o petits, no hi ha res com sortir al carrer, rodejar-se d’amics i interactuar amb el món, així que aprofiteu aquestes festes per passar-les en família i ompliu-les de bons moments. Us adjuntem l’article que ha donat lloc a aquest petit post:
Hola, avui dia estem més preocupats per ''agafra-ho tot en paper de fumar'', que per el que realment és important. Només cal que sorti una noticia en la TV, que digui que alguna cosa és perjudicial per als nostre fills que ja saltem. Bé , no vuldriem pas treure importància a les coses realment interesants, però dir que veure Bob Esponja provoca retràs mental, això és passar-se. Avui dia hi ha molt programes realment educatius a la TV, que ajuden als nens a aprendre anglès, per exemple, o a desenvolupar la seva fantasia, així que mirem les coses bones i no tan les dolentes.
ResponEliminaQue passeu unes Bones Festes !!!
Ens agrada molt la teva opinió "Petjades educatives" però hem de dir, que no defensem en cap moment aquesta noticia, sinó que més aviat, us la fem arribar per a que tingueu coneixement d'alguns dels articles que es poden trobar sobre temes com és el de la televisió i els programes "infantils". Jo, Tania Molero, com a membre d'aquest grup, crec que justament "Bob Esponja", té molt de significat amagat i dirigit a l'espectador adult, i envers al retràs mental, es un article i una investigació el que ho defensa. Com ja dic, es la meva opinió.
EliminaGRACIES! :)