La web 2.0 ens permet compartir i comentar informació amb la resta de la xarxa simultàniament o en diferents llocs i moments.
Les dades que aboquem en aquest entorn virtual romandran en la xarxa des del primer moment, podent ser així visualitzades, consultades, utilitzades, compartides, etc, per qualsevol internauta.
La web som tots, o ens esta utilitzant? No tenim un resposta clara per a la pregunta, però creiem que és una relació de simbiosi entre els dos agents involucrats. Les webs sense ser visitades per la gent que navega no tindrien raó de ser, de la mateixa manera que les webs són creades per cobrir uns objectius de la societat actual; compra-venda, ensenyament-aprenentatge, cerca d’informació, compartir informació entre grups, enviar informació que volem que arribin arreu del món o al nostre entorn més proper.
En definitiva, som creadors d’un hipertext, com es fa referència al vídeo de Michael Wesch “The Web is Us/ing Us”: el text, les dades que nosaltres decidim compartir, estan per sobre de tot, en l’exacte moment en que nosaltres el publiquem, arribarà tan lluny com la resta d’usuaris ho decideixi.
Així doncs, nosaltres som els creadors de la informació però no de la seva difusió, ja que des del moment que la publiquem, perdem el poder i el control.
Aquí us deixem el video "Web 2.0 The Machine is Us" de Michael Wesch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada